De la integració en l'escola a una escola per la diversitat. Part 1

INTRODUCCIÓ I BREU RESSENYA HISTÒRICA DE L'EDUCACIÓ ESPECIAL

Introducció La incorporació dels infants amb necessitats educatives especials a centres ordinaris materialitza una de les últimes revolucions de l'àmbit de l'educació. Aquesta no s'ha produït sobtadament, sinó com a conseqüència d'un procés de prop de dos segles de durada, a partir del moment en el qual es va acceptar que els nens i les nenes amb discapacitat eren també educables, després d'això, el camí ha anat dirigit a on i com tractar a aquests infants fins que hem arribat a avui en dia. Tal procés no és independent del desenvolupament social, cultural i econòmic de cada comunitat, per això és lògic que altres països estiguin actualment més avançats que d'altres en aquest camp, i que no existeixi un model únic referit a l'organització de la resposta educativa destinada als nens i nenes implicades.

Educació especial. Breu ressenya històrica. El naixement de l'educació integral és producte de l'evolució del concepte d'educació especial. Un ràpid repàs a la història de l'educació especial ens permet conèixer que:

• Antigament (fins finals del s. XVIII) no es considerava educables als nens i nenes que avui cataloguem d'"alumnes amb necessitats educatives especials", i en conseqüència, no hi havia previst per ells cap tipus de resposta educativa (a excepció feta d'alguna experiència molt puntual, però no institucionalitzada).

• No es va assumir al nostre país fins als inicis del s. XIX l'educabilitat dels discapacitats auditius i visuals. La conquesta del concepte d'educabilitat va desembocar en la constitució de centres especials per aquests col·lectius. Concretament, la primera experiència d'educació semi institucionalitzada (tutelada per l'ajuntament) de nens i nenes amb necessitats educatives es va fer a Barcelona amb discapacitats auditius l'any 1800. L'educació dels discapacitats psíquics va arribar molt més tard.

• Al llarg del s. XIX i bona part del XX l'educació especial va créixer com un sistema paral·lel al sistema ordinari d'educació, sense cap punt de contacte.

• Als anys 70 van començar a desenvolupar-se algunes experiències d'integració d'infants discapacitats sensorials a les escoles infantils d'EGB ordinàries sense cap marc legal de referència que les regulés.

• A principis dels anys 80, les diferents administracions educatives del país, recollint la filosofia i la pràctica ja desenvolupada a Europa i Nord-amèrica des de la dècada dels 70, van iniciar la promulgació de lleis i orientacions referides a integració educativa. Es generalitza paulatinament (i amb controvèrsia) l'escolarització de nens i nenes amb NEE en centres ordinaris. Paral·lelament, va sorgint la necessitat, en l'organització dels centres ordinaris, d'adoptar currículums oberts en el sentit de propiciar una pràctica educativa congruent amb el tractament de la diversitat aplicada al conjunt de tot el seu alumnat. Com a conseqüència de tot això l'antiga frontera entre una educació segregada i una escola ordinària curricularment inflexible es difumina notablement. Els conceptes de normalitat i de discapacitat es relativitzen. Per tot això la divisió clàssica dels nens i nenes "normals" i "discapacitats" comença a entrar en crisi: comença a valorar-se als infants per les seves necessitats educatives en relació a les seves possibilitats d'accés al currículum i no per les limitacions suposadament implicades per l'antic etiquetatge segons discapacitats.

El nou concepte d'educació especial pot definir-se com el conjunt d'ajudes proporcionades d'acord amb les necessitats dels infants que els requereixin a fi de propiciar el seu màxim desenvolupament global possible. Actualment, als inicis del s. XXI el govern aprova un decret de l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu. Aquest decret suposa un canvi de paradigma en passar de l'escola inclusiva al sistema educatiu inclusiu. El decret estableix que tots els alumnes s'escolaritzen en centres ordinaris i, només de manera excepcional i a petició de la família, s'escolaritzen en centres d'educació especial els alumnes amb necessitats associades a discapacitat severa o profunda. Dona resposta a una demanda constant del sector, però també de la societat: garantir la continuïtat formativa de tot l'alumnat mitjançant la flexibilització i la diversificació de l'oferta existent per tal de garantir l'itinerari adaptat a cada alumne.